Dogman

Dogman (2023): El retorn de Luc Besson a la seva essència. Luc Besson torna amb la seva obra més personal en dècades, una proposta que evoca els seus èxits dels 90 com Léon [3] [4].

Dogman és una pel·lícula estranya i desordenada, una amalgama de flashbacks barrocs que salten del drama al thriller d’acció, fregant a vegades l’absurd de forma conscient.

De niño, Douglas fue maltratado por un padre violento, que luego lo arrojó a los perros. En lugar de atacarle, los perros le protegieron. Traumatizado y llevando una vida al margen de la sociedad con sus perros, Douglas desciende a una locura.

Sinergia i Interpretació L’eix de la cinta és l’actuació excepcional de Caleb Landry Jones, qui manté el relat connectat a terra malgrat una trama que no sempre decideix cap a on tirar. El seu personatge, Douglas, troba en els gossos la família i l’ordre que la societat humana li va negar, erigint-se com un «poema perruno» desquiciat i animalista [1].

Visió Crítica ALMA AE

Fàbula de desposseïts: Un conte sobre els qui viuen al marge de la societat [6].
Entreteniment de gènere: Malgrat un ritme irregular i uns vilans de «cartoon», funciona com a exercici d’estil [5].

Dogman no és el nou Joker, però és una experiència ideal per a una tarda compartint l’amor pels animals.

Documentales Cultura Vegana
www.culturavegana.com