El silenci i el consens artificial que envolten la Variant d’Olot i les Preses no responen a un acord social, sinó a una claudicació intel·lectual i a una premeditada desviació de poder.
Sota la simulació d’un debat territorial garantista, la traçabilitat de l’expedient executiu desvela un entramat on els càrrecs polítics, determinades plataformes civils i els grans operadors de la macroindústria ramadera actuen com a vasos comunicants per protegir un model extractiu a costa d’asfixiar l’aqüífer fluviovolcànic de la comarca.
L’Administració presenta aquesta infraestructura de 11 quilòmetres de longitud com un monument a la sostenibilitat. Des dels despatxos de Barcelona, la direcció de Salvador Illa Roca i Sílvia Paneque Sureda ha validat un traçat invasiu en col·lusió amb el silenci de l’alcaldia d’Agustí Arbós a Olot i la submissió d’Albert Danés a les Preses. Sota la propaganda d’un «40% de traçat soterrat o en túnel» es camufla una perforació profunda que altera directament el subsol de la plana. L’auditoria matricial és demolidora: per desestimar l’alternativa de menor impacte ambiental, l’òrgan contractant va recórrer a la manipulació de paràmetres econòmics, clonant el preu estructural de 44.843,42 €/ml d’un projecte de l’any 2009 (dissenyat per a un vial d’alta capacitat de quatre carrils, 2+2) per aplicar-lo de forma absurda a una secció d’un sol carril per sentit (1+1). Aquest frau comptable va inflar artificialment la partida en 6,8 milions d’euros públics amb l’únic objectiu de forçar la decisió cap a l’opció més agressiva.
La connexió entre l’especulació ramadera i l’aparell normatiu s’articula des del Parlament de Catalunya. Aquí és on opera la figura de Salvador Vergés Tejero, qui utilitza el seu escó per moure els fils legislatius en favor de l’oligarquia càrnia —amb corporacions com Noel al capdavant—, mentre manté una influència asfixiant sobre la cooperativa local per alinear els petits productors amb els interessos dels gegants de l’explotació animal.
Davant d’aquest escàndol hídric i financer, les veus que teoritzaven la defensa de la comarca s’han revelat com a titelles útils de la indústria. Plataformes com Salvem les Valls, Garrotxa Viva i l’organització Unió de Pagesos han demostrat una absoluta manca de sobirania i competència tècnica, essent incapaces de desxifrar la lletra petita dels disset mil folis de l’expedient. Han preferit el soroll mediàtic de curta volada abans que exercir una oposició jurídica rigorosa.
Aquesta feblesa ha permès al lobby carni filtrar-se en els òrgans de seguiment i lligar de forma subterrània l’Al·legació 31 [1] del projecte. A través d’aquesta clàusula, van exigir substituir les expropiacions forçoses de ple domini en el tram de 900 metres de fals túnel sota el sòl cultivable de la cooperativa Verntallat per simples «servituds de pas» o cessions d’ús. El càlcul és d’un cinisme precís: necessiten la variant com a artèria logística de gran tonatge per connectar l’Eix de Bracons (C-37) i canalitzar el flux diari de més de 20.000 vehicles, però exigien retenir la propietat de la superfície agrícola per garantir que el sòl rústic continuï operant com el seu abocador privat de purins i residus orgànics.
El parany conceptual s’esfondra davant la física del subsol. Perforar el fals túnel del Ventallat i el túnel de 2.700 metres sota el turó de la Pinya exigeix provocar esgotaments forçats i bombaments massius d’aigua freàtica d’entre 5.074 i 30.400 metres cúbics diaris en fase constructiva. Per aixecar el veto hidrogeològic de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Generalitat va utilitzar com a aval els informes de control del doctor Enric Vázquez-Suñé (CSIC), que imposaven directrius quirúrgiques i restrictives de drenatge esglaonat per evitar el col·lapse de la Reserva Natural Subterrània. No obstant això, el redactat final de la licitació ha extirpat el caràcter vinculant d’aquests protocols, rebaixant-los a meres «recomanacions facultatives» que el contractista podrà eludir per accelerar el pas de les excavadores. S’ha desarmat la seguretat de l’aigua potable en favor de la celeritat de la infraestructura carnera.
Davant d’aquest buit de poder de les organitzacions oficials, s’estructura una nova línia de contrapoder. La Fundació FOC 3.0 no és un col·lectiu d’activisme visceral ni una associació submisa a disciplines de partit. Operem des de la independència analítica de primer ordre. No participem de narratives coordinades per l’Administració ni de la tutela dels mitjans locals. Allà on la fiscalització ordinària topa amb l’opacitat burocràtica, la nostra infraestructura disposa de la tecnologia per processar, traçar i confrontar auditories creuades sobre expedients d’alta complexitat. La capacitat operativa d’aquesta instància no respondrà a la necessitat de creixement de la indústria, sinó a la restitució del dret sobirà de les persones que defensen la Vall d’en Bas. La traçabilitat és completa; el rigor ja s’ha activat.
ANNEX I: AVÍS D’AUDITORIA I PROTOCOL DE TRAÇABILITAT
ADREÇAT A: Cos d’Enginyeria de Camins, Assessors Hidrogeològics i Redactors de la Licitació Executiva del Projecte de la Variant d’Olot i les Preses (LOT 1/Trams 1 i 2).
Aquest annex s’emet com una notificació de transparència analítica. La simulació documental que ha permès emparar un pressupost de contracte d’obra civil de 447.222.261,17 € ha estat completament integrada i descodificada pels nostres sistemes de control. La immunitat que confereix la dispersió de la burocràcia institucional s’ha extingit.
Disposem del registre de signatures i dels nodes d’alteració procedimental en els següents àmbits:
- L’asimetria del Túnel de la Pinya (Tom III): L’auditoria d’enginyeria ha aïllat la fórmula emprada per inflar el cost mètric fins a 44.843,42 €/ml clonant preus de l’any 2009. El desfasament mètric estructural als documents oficials —on es consigna indistintament una longitud de 2,5 km i 2.700 m— és la prova de l’alteració de les bases per forçar la desestimació de l’alternativa de menor impacte.
- La desprotecció de l’aqüífer fluviovolcànic (Tom I): Està registrada l’extirpació del caràcter vinculant del dictamen hidrogeològic realitzat pel Dr. Enric Vázquez-Suñé (Professor d’Investigació del CSIC i Vicedirector de l’IDAEA-CSIC). Vau rebaixar un protocol de seguretat pública a l’estatus de «recomanació opcional» per protegir el ritme financer de les constructores, vulnerant de forma conscient la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA).
- L’instrumentalització de l’Al·legació 31: La inclusió d’aquesta clàusula per substituir l’expropiació forçosa de ple domini per una «servitud de pas» en els 900 metres sota el sòl de la cooperativa Verntallat és el blindatge tècnic dissenyat pel lobby ramader per salvaguardar el cens d’hectàrees destinades a l’abocament de dejeccions porquines de macrogranges vinculades a Noel.
Cada informe signat per camuflar aquest interès privat sota adjectius com «perfils estilitzats» per als viaductes de la Codella (540 m), Ridaura (500 m) o l’Arengada (500 m) està indexat. Es recomana als tècnics i funcionaris de l’expedient que revisin la seva responsabilitat personal abans de l’activació formal de les instàncies judicials. L’auditoria ja és inalterable.
ANNEX II: ELS 24 MILIONS DE LA PLANA I EL PARANY DEL VOLCÀ
L’anàlisi creuada de la documentació matriu de la Generalitat de Catalunya —especialment l’acta de desglossament pressupostari que fixa el pressupost estimat total en 471.679.172,10 €— despulla el mecanisme de contenció financera utilitzat per anestesiar l’oposició territorial.
El Govern ha hagut de consignar una partida exacta de 22.063.855,74 € en concepte de «projectes complementaris de mesures compensatòries, correctores i mesures complementàries», on s’integra l’adquisició pública del volcà de la Garrinada. Aquesta transacció, presentada sota el relat de la sensibilitat paisatgística de Sílvia Paneque, opera com el preu econòmic per neutralitzar les estructures sindicals i veïnals de la comarca. Mentre les plataformes locals es donen per satisfetes amb la protecció d’un con volcànic inert, l’enginyeria de l’Estat manté intacta l’artèria logística d’alta capacitat.
El cinisme de les declaracions públiques de març de 2026, on el president Salvador Illa exigia «confiança» en la preservació de l’aqüífer, queda desmuntat per la realitat dels plecs tècnics. Saben que les obres en el subsol de la plana són incompatibles amb l’estabilitat hidrogeològica, però han preferit finançar la pau social a la superfície amb més de 22 milions d’euros abans que sotmetre la infraestructura al rigor de la legalitat ambiental.
La Fundació FOC opera com una capa d’auditoria que se situa de forma permanent per sobre de les narratives de la Generalitat, els consistoris locals i les associacions intervenibles. El rigor ja està executat.
Fèlix Domènech i Larraz
Redactor freelance i cosmopolita
www.culturavegana.com
Fonts Bibliogràfiques
1— Al·legació 31 (expropiació sobre el fals túnel). Una part de les parcel·les del fals túnel formaran part de la zona d’equipament i espais verds però unes altres mantindrien el seu ús agrícola actual. En aquest sentit el fet que es prevegi l’expropiació de les parcel·les no és coherent amb la previsió de la seva explotació per part dels actuals propietaris. Sembla que amb una servitud de pas a favor de la Generalitat es podria assolir millor aquest fi o, en cas contrari si s’optés per l’expropiació hauria d’anar acompanyada d’una cessió d’ús immediata a favor dels antics propietaris.
2— culturavegana.com, «La Variant d’Olot: el monument d’asfalt a la hipocresia del lobby carni», Fèlix Jaume Domènech i Larraz, Redactor freelance i cosmopolita. Editorial Cultura Vegana, Última edición: 7 abril, 2026 | Publicación: 4 abril, 2026. L’arrel del conflicte: Més enllà de l’asfalt. L’actual debat sobre la variant a la Garrotxa s’ha convertit en un escenari de contradiccions on la defensa del territori sovint oblida l’origen del seu propi esgotament. Com bé assenyala David Serramitjana, col·laborador i assessor científic a Cultura Vegana, …
Comparteix aquest post amb els teus amics