Recensió de l’exposició: «Why Look at Animals? A Case for the Rights of Non-Human Lives» Espai: Museu Nacional d’Art Contemporani de Atenes (EMST). Crònica forense i etològica des de la Cultura Vegana i la Biocibernètica de Gaia.
L’EMST d’Atenes executa una de les apostes polítiques i institucionals més valentes de la dècada en matèria d’art contemporani. Sota el títol «Why Look at Animals?», la mostra reuneix l’obra de més de seixanta artistes internacionals per sacsejar l’espectador a través d’escultura, pintura, fotografia i videoart, articulant un al·legat frontal a favor dels drets de les vides no humanes.
El recorregut, estructurat en quatre plantes, destaca per la seva cruesa conceptual i la seva capacitat de confrontació. A la planta -1, l’impacte és immediat amb les obres de Sue Coe, orientades clarament cap a la llibertat animal, flanquejades per una biblioteca pública compromesa amb el pensament antiespecista.
L’exposició destaca pel pes de les seves peces audiovisuals, espais d’alt impacte emocional on l’espectador es veu obligat a habitar el dolor de l’altre:
- El límit de la vida: El vídeo de Menelaos Karamaghiolis, «Today I Am, Tomorrow I Am Not», trenca les línies de la lògica cognitiva mostrant l’agonia lenta d’una tortuga atropellada en un abocador, confrontant la mort biològica amb l’apatia de l’entorn.
- L’infern industrial: Ang Siew Ching a «High-Rise Pigs» despulla la tecnologia dels rascacielos-escorxador de la granja Zhongxin Kaiwei a Xina, contrastant la fredor de les façanes industrials amb la respiració agònica dels porcs abans de ser executats en sèrie.
- L’explotació camuflada d’afecte: La multiprojecció de Janis Rafa, «The Space Between Your Tongue and Teeth», utilitza la polisèmia de la paraula «posseir» en turc (sahip olmak) per explorar la línia difusa entre la cura i la profanació corporal en les curses de cavalls, on el control es disfressa d’afecte.
La fractura mercantil: el miratge del benestarisme
La recensió exigeix una esmena directa a la direcció de l’EMST: la presència a la botiga del museu de marxandatge amb el lema «Menja menys animals» és una concessió inacceptable a la tebiesa moral.
Proposar una regulació quantitativa del consum d’éssers sintients és tan incoherent com pretendre regular l’esclavitud o la tortura. No es tracta de dosificar l’explotació, sinó d’extingir-la mitjançant l’exercici conscient de la sobirania i la nutrició neta.
Malgrat aquesta contradicció comercial, la mostra d’Atenes s’erigeix en un testimoni indispensable: mirar els animals de front no és un acte de contemplació passiva, sinó el primer pas per restablir el conatus de la vida i l’harmonia homeostàtica amb la matriu terrestre (Lovelock, 1985).
Artistes participants: Ang Siew Ching I Art Orienté Objet (Marion Laval-Jeantet & Benoît Mangin) I Sammy Baloji I Elisabetta Benassi I John Berger I Rossella Biscotti I Kasper Bosmans I Xavi Bou I Nabil Boutros I David Brooks I Cheng Xinhao I David Claerbout I Marcus Coates I Sue Coe I Simona Denicolai & Ivo Provoost I Mike Dibb & Chris Rawlence I Mark Dion I Radha D’Souza I Maarten Vanden Eynde I Jakup Ferri I Alexandros Georgiou I Igor Grubić I Gustafsson & Haapoja I Joseph Havel I Lynn Hershman Leeson I Annika Kahrs I Menelaos Karamaghiolis I Anne Marie Maes I Britta Marakatt-Labba I Nikos Markou I Angelos Merges I Wesley Meuris I Tiziana Pers I Paris Petridis I Janis Rafa I Rainio & Roberts I Marta Roberti I Mostafa Saifi Rahmouni I Lin May Saeed I Panos Sklavenitis I Sonic Space I Jonas Staal I Daniel Steegmann Mangrané I Oussama Tabti I Emma Talbot I Nikos Tranos I Maria Tsagkari I Dimitris Tsoumplekas I Euripides Vavouris I Kostis Velonis I Driant Zeneli
Felix Domenech de Larraz
Redactor Freelance