Aquests dies ha tornat a circular el titular que descriu Catalunya com una «potència mundial del porc», un lideratge que erosiona el territori i compromet el futur.
La frase «potència mundial del porc» l’utilitza el periodista Joan Rovira de manera precisa i provocadora [1]. Però darrere del titular hi ha una realitat molt més complexa: macrogranges, purins, precarietat laboral, pressió sobre els aqüífers, dependència extrema de l’exportació i un model alimentari que col·lapsa el territori mentre concentra els beneficis en poques mans.
Catalunya lidera la producció porcina de l’Estat i és una de les zones de major densitat de porcs d’Europa, però ho fa a costa del seu paisatge, de la qualitat de l’aigua, del clima i de la salut de les persones que treballen en la indústria càrnia [1][2]. El que es presenta com un motor econòmic és, en realitat, una màquina extractiva: transforma recursos públics en guanys privats i deixa enrere un rastre ambiental d’alt cost.
Catalunya en el mapa mundial del porc
Espanya és el primer productor de porcs de la Unió Europea i el tercer del món, només darrere de la Xina i dels EEUU [3]. En aquest context, Catalunya hi juga un paper determinant:
- Més del 50% de les exportacions estatals de carn de porc provenen de Catalunya [1].
- Entre el 70% i el 80% de la producció catalana es destina a l’exportació [1].
- El sector càrnic representa prop del 20% del PIB industrial català, amb entre 25.000 i 30.000 llocs de treball directes i uns 200.000 d’indirectes, especialment a Osona, el Lluçanès, el Berguedà, el Ripollès, el Segrià [1] i la Garrotxa.
Aquestes xifres, però, amaguen una fragilitat estructural: un model que depèn del creixement constant, de la demanda exterior i del territori com a dipòsit de purins.
Macrogranges, purins i contaminació: el preu ecològic del model
La ramaderia porcina intensiva és una de les principals fonts de contaminació per nitrats a Catalunya. Els purins, generats en grans quantitats, se solen escampar als camps agrícoles, però la càrrega és tan elevada que el sòl i els aqüífers no la poden absorbir.
En comarques com Osona, més del 50% de les fonts superen el límit legal de nitrats i no són aptes per al consum humà [4]. És un problema documentat des de fa dècades, però que no s’ha traduït en una reducció significativa del nombre de porcs.
Catalunya té milions d’animals en explotacions intensives, una de les densitats més altes d’Europa, cosa que genera:
- contaminació d’aqüífers,
- emissions d’amoníac,
- contribució al canvi climàtic,
- pèrdua de biodiversitat,
- males olors,
- i afectacions cròniques al medi rural.
Tot plegat es fa encara més evident amb la crisi de la pesta porcina africana (PPA), que ha obligat a establir zones de control, aplicar restriccions a l’exportació i sacrificar senglars [5][6]. Un virus en animals salvatges posa en risc milers de milions d’euros perquè el sistema és massa gran, massa concentrat i massa dependent de mercats externs.
Garrotxa: un territori natural sota una pressió invisible
La Garrotxa, amb el seu paisatge volcànic i la imatge de comarca sostenible, també suporta la pressió del sector porcí.
Tot i la seva aposta pública per la natura i l’agricultura de proximitat, diversos municipis han estat declarats zones vulnerables per contaminació de nitrats [7]. Segons dades agràries, la comarca té al voltant de 120.000 places de porcí, una xifra elevada per a un territori petit i ambientalment fràgil.
Apareix així la gran contradicció catalana: La Garrotxa es ven com a destinació sostenible, però els seus aqüífers suporten l’impacte del model porcí intensiu.
Si Catalunya vol avançar cap a un model agroalimentari coherent amb els objectius climàtics i ambientals, la Garrotxa hauria de ser un exemple de reducció del cens porcí i d’impuls a l’agricultura vegetal, agroecològica i de proximitat.
El preu humà: precarietat laboral i racisme estructural
Segons Rovira, uns 20.000 immigrants treballen en el sector carni català, i als escorxadors la presència és gairebé del 100% de persones africanes o sud-americanes [1].
Investigacions periodístiques revelen [2]:
- jornades extenuants,
- subcontractes irregulars,
- accidents laborals freqüents,
- salari baix i inestabilitat,
- por a denunciar per manca de papers,
- condicions d’habitatge precàries.
Aquest model laboral no és un dany col·lateral del sistema porcí: és una peça central que en permet el funcionament. La carn barata té un cost humà que el sector intenta invisibilitzar.
Què guanyem sent un “hub mundial del porc”?
Rovira planteja la pregunta clau [1]:
“Què hi guanyem essent un hub mundial de porcs?”
La resposta és incòmoda:
- Guanyen uns quants; el territori hi perd.
- Els aqüífers es degraden.
- La biodiversitat retrocedeix.
- La dependència de l’exportació és extrema.
- La precarietat laboral és estructural.
- I el model no genera innovació ni un futur sostenible.
Som davant d’un sector econòmicament fort però ecològicament i socialment ruïnós.
Camins de sortida: cap a una transició alimentària vegetal
Els països europeus que avancen en sostenibilitat ho fan reduint la ramaderia intensiva i impulsant sistemes vegetals. Catalunya no n’és una excepció possible, sinó una necessitat urgent.
Algunes mesures imprescindibles:
- Moratòria real a noves macrogranges i ampliacions.
- Reducció progressiva del cens porcí, amb objectius ambientals clars.
- Redistribució d’ajuts públics cap a cultius vegetals per a consum humà.
- Protecció laboral i regularització dels treballadors migrants.
- Promoció de dietes vegetals integrals, saludables i sostenibles.
- Enfortiment de la pagesia agroecològica, clau per al futur alimentari del territori.
El debat no és si Catalunya es pot permetre reduir el porc; és si es pot permetre continuar com fins ara.
Amb aqüífers degradats, crisi climàtica i precarietat laboral estructural, el model actual és una trampa de futur. La sortida, com diu Rovira, implica “despertar, exigir i canviar” [1]. Des de la perspectiva vegana, això només passa per una transició cap a un sistema alimentari basat en plantes que posi la vida —i no el benefici privat— al centre.
Editorial Cultura Vegana
www.culturavegana.com
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES
[1] elmon.cat, «Una potència mundial en porcs», Joan Rovira, El món, 7 de desembre de 2025. «Todo ello complementa el catastrófico retrato de la Cataluña del siglo XXI, más desenfocada que nunca sobre sí misma y el mundo en el que debe vivir y competir». Estos días estamos descubriendo que Catalunya es una potencia mundial en cerdos, entre noticias de bocadillos de mortadela, invasiones de jabalíes y virus conspiranoicos. Hay quien utiliza el concepto “industria porcina”, mezclándolo todo para que parezca como de mayor nivel, pero en realidad estamos hablando de macrogranjas de cerdos que son macro productoras de contaminación, de explotación laboral de inmigrantes, de consumo de agua y de grandes y discretas fortunas catalanas y aragonesas, entre otros. Digamos las cosas por su nombre: industria de verdad es justamente lo que hacemos cada vez menos en Cataluña, aunque todo el mundo se llena la boca.
[2] eldiario.es, «Miedo, accidentes laborales y racismo, la dura realidad del trabajo en los mataderos españoles», Diversos autores, fechas varias (investigaciones sobre mataderos y temporeros). Han participado en esta investigación: Ludo Hekman, Noemí Mena, Ana Rojas, Dani Domínguez, José Bautista, Fabiola Villamor, Beatriz Ramalho da Silva y Thin Lei Win. Después de trabajar durante lustros en distintos mataderos de todo el país, Mohammed Laghmari se vio de repente recogiendo cartones por la calle y comiendo de lo que le daban los servicios sociales. “No me avergüenza contarlo”, señalaba este marroquí de 55 años durante una tarde de septiembre. “Me jodieron la vida, pero nunca perdí la dignidad”.
[3] fao.org, «World total meat production in 2020 is forecast to fall to Food and Agriculture Organization», [PDF] — Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura — Datos de producción ganadera. Se espera nuevamente que gran parte de la contracción refleje una fuerte caída en la producción mundial de carne de cerdo, … España exportará carne de cerdo a China, elevando el total. “Spain is one of the leading pig meat producers…”
[4] mesosona.cat, «Increment alarmant de la contaminació per nitrats a les fonts d’Osona i el Lluçanès», Toni Carrasco. Redacció. El 50% de les fonts no són potables, 12 d’elles excedeixen 4 vegades el nivel permès per la OMS. Una performance aquest el passat 20 de març a Sant Vicenç de Torelló va servir per fer la presentació. La mitjana de contaminació ha estat de 76 mg/l de nitrat, essent significativament superior al contingut mitjà de l’any passat, de 64 mg/l de nitrat. Destacar que el percentatge de fonts que superen els 50 mg/l de nitrat, el límit de potabilitat acord amb l’OMS, és del 50%, igual al valor de l’any anterior. Per tant, l’increment de contaminació mitjà no és degut al fet que s’hagin contaminat noves fonts, sinó que es tracta d’una major contaminació en algunes de les fonts ja contaminades.
[5] ara.cat, «Bloquejades les exportacions de porc fora de la UE per dos casos de pesta porcina en senglars a Collserola», Leandre Ibar Penaba, 30/11/2025 — Redacció — Peste porcina africana. La Generalitat restringeix l’accés al Parc de Collserola per la malaltia, que no es detectava a l’Estat des del 1994.
[6] elpais.com, «El Govern decreta la emergencia para agilizar las medidas de contención de la peste porcina», Àngels Piñol, Barcelona – 09 DIC 2025 — Redacción — Un juzgado de Cerdanyola investigará el origen del brote por si se cometió un delito contra el medio ambiente
[7] 3cat.cat, «Mapa de zones vulnerables per nitrats: el govern proposa incloure-hi vuit municipis i treure’n tres», Ramon Radó, 30 d’abril de 2025. A Catalunya, les zones vulnerables per excés de nitrats afecten la meitat dels municipis i al voltant del 40% del territori. Les zones vulnerables per excés de nitrats afecten el 40% del territori i prop de la meitat dels municipis catalans. La presència de compostos nitrogenats, especialment de nitrats, és el problema de contaminació difusa més important a les aigües subterrànies de Catalunya, segons la Generalitat.
Comparteix aquest post amb els teus amics