Un anàlisi sobre la reemergència de l’animisme i la transespècie com a categories d’identitat. Explorem les interseccions entre la psicologia social, la disfòria d’espècie i les arrels antropològiques del teriantropisme.
L’animalitat com a primera identitat: de l’aula de P3 al bosc
Abans d’escandalitzar-nos davant el fenomen therian, cal observar com eduquem. Des de la primera infància, el nostre sistema pedagògic utilitza l’animalitat com a eina d’organització i pertinença: l’«aula dels elefants», el «grup de les girafes» o el «curs dels coloms». Identificar-se amb un animal no és una anomalia externa al sistema, sinó la primera metàfora d’identitat que oferim als infants per entendre el món i el seu lloc en ell. El que avui veiem com una «moda» adolescent és, en molts casos, la cristal·lització d’una llavor que la societat planta en la infantesa i que ara floreix en un context de fluïdesa absoluta.
Més enllà de la pell: l’ontologia de la transespècie
A diferència del fandom furry —centrat en la representació i l’antropomorfisme—, el therian no «juga» a ser un animal; experimenta una vivència interna on el seu «jo» no s’ajusta al motlle biològic humà. Aquesta disfòria d’espècie desafia l’excepcionalisme humà i ens obliga a preguntar-nos si la identitat d’espècie podria ser el següent mur a caure després de la de gènere.
Aquest fenomen no és un buit psicològic; és una protesta silenciosa contra la «gàbia de ciment» que ha extirpat la nostra part instintiva. Com assenyala la literatura sobre el posthumanisme, la línia que separa l’humà de l’animal ha estat històricament una construcció política i social més que una veritat immutable [1].
El xamanisme modern: el retorn de l’atavisme
El que avui es manifesta en xarxes socials com a quadrobics (córrer a quatre grapes) és l’eco d’un passat on l’home no se sentia separat de la natura. ¿Sabies que durant mil·lennis, el teriantropisme —la transformació home-animal— va ser una pràctica sagrada? Posem-nos a estudiar:
- Durant l’èxtasi xamànic en les tradicions siberianes o amazòniques, el xaman no imitava el jaguar; era el jaguar per accedir a coneixements prohibits [2].
- Totemisme i llinatge: La creença que un grup humà descendeix d’un ancestre animal, compartint una essència vital que transcendeix la forma física [3].
- La figura del «Berserker«: Guerrers nòrdics que, mitjançant el trànsit, assolien l’estat d’un os o un llop per combatre, una manifestació de la potència animal com a eina de supervivència [4].
Entre la dissidència i l’estigma: és un trastorn?
La mirada racionalista s’afanya a patologitzar el que no entén. Tanmateix, des d’una perspectiva de psicologia social, el fenomen therian pot veure’s com una cerca d’autenticitat radical en un món hiper-artificial. Si bé cal estar alerta per si aquesta conducta deriva en un aïllament social sever o una pèrdua de funcionalitat, no podem ignorar que el desig de «tornar a l’animal» és una constant en la història de la filosofia i la mística.
Jaume Fèlix de Domenech i Larraz
Redactor freelance
Editorial Cultura Vegana
www.culturavegana.com
Notes bibliogràfiques i referències:
[1] Braidotti, R. (2013). The Posthuman. Polity Press. L’autora explora com la distinció entre l’humà i l’animal és una noció que s’està dissolent en la contemporaneïtat.
[2] Eliade, M. (1951). Le Chamanisme et les techniques archaïques de l’extase. Payot. L’estudi clàssic sobre com els xamans utilitzen la transformació animal com a mètode de transcendència espiritual.
[3] Lévi-Strauss, C. (1962). Le Totémisme aujourd’hui. PUF. Analitza com les societats «primitives» utilitzaven el tòtem animal per construir estructures lògiques de pensament i identitat.
[4] Gerschel, L. (1956). Structures sociales et rites de passage chez les Germains. Sobre el culte als animals guerrers i la identitat transespècie en els pobles indoeuropeus.
[5] Gerbasi, K. C., et al. (2008). «Furries from A to Z (Anthropomorphism to Zoomorphism)». Society & Animals. Estudi de base científica que, tot i centrar-se en furries, aporta dades sobre el sentiment d’identificació no-humana i la seva validació psicològica.
Comparteix aquest post amb els teus i teves amigues