La mort mediàtica del lleó Cecil l’any 2015 va exposar a l’esfera pública internacional la mecànica de la denominada caça de trofeus: una indústria extractiva on el valor de l’animal radica en la seva aniquil·lació com a símbol d’estatus i exhibició privada [1].
Lluny de representar un fet aïllat o anecdòtic, les dades de comerç internacional situen l’Estat espanyol com el sisè importador mundial de restes d’animals salvatges protegits, amb un flux destacat en espècies amenaçades com l’elefant africà, la girafa, l’ós bru o l’antílop lechwe [1, 2].
«La veritable cura per als nostres problemes ambientals és entendre que la nostra feina és salvar la Mare Natura… Ens enfrontem a un formidable enemic en aquest camp. Són els caçadors… i convèncer-los que deixin les seves armes a la paret serà molt difícil.»
Jacques Cousteau (1910-1997)
Aquest mercat global es perpetua sota una paradoxa normativa: mentre el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) estableix marcs teòrics de preservació, manté simultàniament escletxes administratives que legalitzen la mort selectiva i el trasllat transfronterer de despulles [1, 3]. L’argument reiterat pel lobby cinegètic —que presenta aquestes expedicions com a via de finançament comunitari i conservació sobre el terreny— constitueix una estratègia de blanqueig econòmic que ignora les alternatives contrastades de protecció activa, ecoturisme conscient i sobirania local [1, 4].
La dinàmica predadora del Sapiens urbà no s’esgota a les reserves de l’Àfrica subsahariana; es replica amb idèntica lògica a escala peninsular i a Catalunya. La pressió dels tancats cinegètics, la gestió cinegètica intensiva de senglars i la transformació del medi rural en una granja de tir privatitzen l’espai natural i trenquen l’homeòstasi biològica necessària per a l’autoregulació de la fauna autòctona [5, 6].
Des d’una ètica biològica coherent, el reconeixement de la sintiència animal exigeix superar el marc regulador i avançar cap a l’abolició definitiva del comerç i la pràctica de la caça com a divertiment [1, 7]. La campanya internacional impulsada per organitzacions com Ban Trophy Hunting o INTERCIDS assenyala el camí legislatiu necessari: prohibir la importació de restes, clausurar els mercats de luxe vinculats a la mort animal i restablir el deure de respecte a la vida sentient com un límit infranquejable [1].
La Fractura Ecològica: Desequilibri Tròfic i Falsa Gestió a la Península
La justificació de la caça com a suposada eina de «gestió poblacional» cau pel seu propi pes quan s’analitza des de la dinàmica de sistemes i la biocibernètica de Gaia [6, 8]. En l’àmbit peninsular i català, la proliferació descontrolada de senglars no és un fenomen natural espontani: és el resultat directe de dècades de gestió cinegètica interessada, caracteritzada per la hibridació deliberada amb porcs domestics (porcs senglars de granja), l’alimentació suplementària als boscos per mantenir densitats artificialment altes de tir i l’extermini històric dels grans carnívors reguladors [8, 9].
Quan el depredador natural és substituït per quadrilles d’escopetes de cap de setmana, no s’introdueix cap bucle de realimentació negativa homeostàtic; s’introdueix un factor entròpic de pertorbació caòtica [6, 9]. La caça desestructura les xarxes socials matriarcals de les espècies, dispersa les poblacions cap a zones agrícoles i periurbanes i retroalimenta un cicle infinit de violència institucionalitzada [8].
Macrodades Globals i Estatals del Negoci Cinegètic
Importació i Tràfic Internacional: Entre 2014 i 2024, es van registrar a escala global més de 125.000 trofeus d’espècies incloses als apèndixs de la CITES. L’Estat espanyol manté una posició de lideratge europeu, figurant com el sisè importador mundial de trofeus de caça, amb prop de 1.000 restes d’espècies amenaçades internades legalment en l’última dècada sota permisos d’excepció [2, 10].
Monopolització de l’Espai Rural: A Espanya, més del 85% del territori geogràfic està declarat oficialment com a vedat de caça (prop de 43 milions d’hectàrees). Aquesta circumstància suposa la privatització funcional del medi natural públic, sotmetent la majoria de la societat civil a restriccions de pas, inseguretat i risc d’accidents en favor d’un col·lectiu que no arriba a l’1,5% de la població [10, 11].
El Negoci de la Captivitat: Només a l’Estat espanyol s’alliberen anualment més de 3 milions de perdius, faisans i conills criats en granges cinegètiques intensives per ser tirotejats en tirades comercials [10]. Lluny de qualsevol conservació, la caça contemporània funciona com una extensió de la indústria zootècnica d’explotació intensiva.
Felix Domenech de Larraz
Redactor Freelance
Referències Documentals
- [1] Bueno y Vegano. «La caza de trofeos: una crueldad legalizada que exige una respuesta internacional». Núm. 107, Octubre 2026.
- [2] UNEP-WCMC (UN Environment Programme World Conservation Monitoring Centre). Global Trade Data on CITES-listed Species and Trophy Hunting Imports, 2025–2026.
- [3] CITES (Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres). Apèndixs I i II: Règim d’excepcions comercials per a trofeus de caça, Ginebra.
- [4] INTERCIDS (Operadors Jurídics pels Animals). Informe jurídic sobre la incompatibilitat de la caça esportiva amb la tutela efectiva de la biodiversitat, Madrid.
- [5] Redacció Cultura Vegana. «La peste porcina africana en Catalunya», Cultura Vegana, Última edición: 20 enero, 2026 | Publicación: 6 enero, 2026. Una crisis sanitaria que sirve de coartada perfecta. La expansión de la peste porcina africana (PPA) en la Europa no es un episodio aislado ni una anomalía imprevisible [1]. Es la expresión visible de un sistema productivo hipertrofiado, diseñado para maximizar beneficios económicos a expensas del benestar animal, la estabilidad ecológica y, paradójicamente, la propia seguridad sanitaria que dice proteger. En Cataluña, la reciente detección del virus en jabalíes ha activado un discurso oficial centrado casi exclusivamente en el control, sacrificio y caza intensiva. Sin embargo, rara vez se aborda con la misma contundencia el entramado económico que sostene —y agrava— el problema.
- [6] Lovelock, J. E. Gaia: Una nueva visión de la vida sobre la Tierra. Cap. 7–8: La pertorbació dels bucles ecològics i la responsabilitat biològica, Ed. Orbis.
- [7] Spinoza, B. Ètica demostrada segons l’ordre geomètric. Part III–IV: De la potència del conatus i l’afectivitat dels éssers vius.
- [8] Redacció Cultura Vegana. «La caça a Catalunya: entre el negoci privat i el col·lapse ecològic», Cultura Vegana, 2025.
- [9] Lovelock, J. E. Gaia: Una nueva visión de la vida sobre la Tierra. Cap. 4: Cibernética; Cap. 8: Vivir en Gaia, Ed. Orbis.
- [10] Humane Society International (HSI) & UNEP-WCMC. Trophy Hunting by the Numbers: The European Union’s role in the global trophy trade, 2024–2026.
- [11] Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). Estadística Anual de Caza y Terrenos Cinegéticos en España, Registre Oficial.
Comparteix aquest post amb els teus amics