Els humans som uns animals extraordinàriament especials, però animals, al cap i a la fi.
Som una espècie que sovint es considera superintel·ligent, però cap altra ha causat tant de dany al planeta ni l’ha convertit en un veritable infern per a altres éssers vius. La llista de crueltats morals, tortures en nom de la ciència, la cultura, l’esport, la moda… és interminable, i la contaminació derivada de l’explotació animal és un error que estem pagant molt car. Malgrat tot, les arrels d’una filosofia menys violenta estan guanyant terreny, i a Catalunya no estem aliens a l’auge del vegetarianisme i el veganisme. Només una espècie té el poder de revertir el dany causat per l’explotació animal, i és precisament aquella que té la capacitat de reflexionar i actuar en conseqüència.
El periodista i economista Lluís Freixes acaba de publicar «Sedició a la granja», on reflexiona amb dades (moltes d’àmbit nacional) i arguments sobre els efectes nefastos del consum desbocat de carn per part de la majoria d’humans. Freixes denuncia amb xifres catalanes i europees el patiment dels animals de granja, però també el cost ambiental que això suposa. I també aporta alternatives que considera factibles: per exemple, Catalunya podria apostar molt més pels llegums per substituir la carn.
No és un llibre per a convençuts, explica, sinó per a conscienciar, precisament, les persones que no són veganes ni vegetarianes de la importància de portar de la teoria a la pràctica els drets dels animals que tothom defensa.
«A Riudellots de la Selva maten entre 20.000 i 30.000 porcs el dia»
Lluís Freixes
Catalunya és un dels llocs on la relació amb els animals és més tòxica. Tenim molts porcs, som dels ciutadans de l’estat espanyol que més carn consumim i tenim un problema també amb l’exportació. A les notícies parlen de rècord d’exportació ramadera i surt tothom a celebrar-ho, com si fos una bona notícia. D’aquí a uns quants anys celebrarem que comenci a caure el consum i l’exportació. La Xina ja produeix la seva pròpia carn. A la Garrotxa, a la Plana de Vic i a Lleida petarà la indústria porcina, i en són plenament conscients.
«A la Garrotxa es maten entre 18.000 i 40.000 porcs el dia»
Cultura Vegana
A tot Catalunya, segons el registre d’explotació ramadera consultat per al llibre, només hi ha quatre porcs en llibertat. No quatre explotacions de porcs, sinó quatre porcs individuals. Quant als altres? Vuit milions. Tanmateix, es destaquen els pocs que gaudeixen de llibertat per tal que es pensi: Aquest porquet ha tingut una vida millor que jo. A Catalunya, 9 gallines de cada 10 moren sense haver vist mai el sol. D’aquest 90%, tres quartes parts viuen en gàbies de la mida d’un foli. Tot plegat respon a problemes de distribució de recursos i d’eficiència en la producció d’aliments. És per això que Lluís Freixes explora la revolució dels llegums, el menjar basat en plantes, la producció d’origen animal en laboratori, i altres alternatives.
El Llibre
El primer llibre de Lluís Freixes dissecciona a fons les múltiples formes d’explotació animal que es mantenen avui en dia i, alhora, aporta arguments de tot tipus —ètics i morals, climàtics, ambientals i de salut— perquè l’erradiquem.
Tot sota la premissa de «donar un tracte humà als animals, que no humanitzar-los». Tot i que posa el focus a múltiples activitats que impliquen un maltractament —i, sovint, l’extermini— d’animals, una part significativa del llibre se centra en el sistema alimentari i la ramaderia. En aquest sentit, per a Freixes «la immensa majoria de la ramaderia té un impacte ambiental terrible» i, per tant, és urgent que s’iniciï una «transició cap a altres activitats».
L’autor
Lluís Freixes va néixer a Barcelona el 1994 i treballa de periodista i economista. Actualment treballa a 3Cat, després d’anys a Ràdio 4, Ser Catalunya i a Eldiario.es, on escriu sobre drets dels animals. Ha fet sempre el que més li agrada: convertir les històries de la gent en cròniques que van del drama a la comèdia.
Lluís explica que la major part de les persones vegetarianes i veganes, amb moltíssima diferència, són dones, he volgut fer una mena de reparació històrica citant-ne moltes: Cecilia Böhl de Faber, que escrivia articles antitaurins al segle XIX, Núria Almiron, catedràtica de la Universitat de La Pompeu Fabra, la periodista Lucía Arana, o Amanda Romero, la primera regidora vegana de l’Ajuntament de Madrid, entre d’altres.
Lluís és un reconegut defensor dels drets dels animals, transmet un missatge d’optimisme envers el futur de la lluita per aquesta causa. Destaca que la seva visió és més positiva que negativa i que ha plasmat aquesta esperança en un llibre de tonalitat possibilista sobre la qüestió. Lluís remarca que la tasca en la conquesta dels drets dels animals és encara una tasca en procés, amb molts reptes per endavant. Expressa la seva esperança que els lectors, en llegir el seu llibre, comencin a veure la carn com a individus i a reconèixer la violència inherent en moltes decisions quotidianes relacionades amb l’alimentació i altres àmbits.
Amb un toc de crida a l’acció, l’autor apel·la especialment a aquells ciutadans que ja mostren suport als drets dels animals, tot destacant que molts ho fan sense tenir una comprensió completa del que això implica. Amb el seu llibre, Freixes espera motivar-los a reflexionar sobre el pes de les seves pròpies decisions i el paper que juguen en aquesta lluita.
Lluís Freixes fa una crida a la consciència personal, esperant que els lectors considerin les seves eleccions i hàbits quotidians, especialment quan es tracta de les opcions alimentàries. Amb un toc d’esperança, confia que cada petit pas en la direcció de reconèixer els drets dels animals pot conduir a canvis significatius en la societat.
Editorial Cultura Vegana
www.culturavegana.com
NOTAS BIBLIOGRÁFICAS
1— vilaweb.com, «Si les parets de l’escorxador fossin de vidre tots seríem vegetarians», Clara Ardévol Mallol, Vilaweb, 26 d’abril de 2024. Entrevista al periodista, que ha publicat ‘Sedició a la granja’, una dissecció del tracte que donem als animals en alguns àmbits.
2— publico.es, «S’ha de subvencionar una transició de la ramaderia cap a una altra activitat», Marc Font, 9 de març de 2024. Entrevista al periodista Lluís Freixes, que publica «Sedició a la granja. Una defensa dels animals i del planeta», una obra carregada de raons —ètiques, climàtiques, ambientals o de salut— per acabar amb l’explotació dels animals.
3— nuvol.com, «Lluís Freixes: «Escric pels qui es declaren ‘animal friendly’ pero mengen animals», Mariona Sanfeliu, 14 de març de 2024. El periodista Lluís Freixes Carbonell publica Sedició a la granja (Ara Llibres), un assaig que vol ser un mapa i un petit receptari de solucions al greuge amb més botxins i víctimes de la història: la nostra relació amb els animals.
4— amazon.com, «Sedició a la Granja», Lluís Freixes Carbonell, Editorial ARA Llibres, Edició nº 1 del 19 de febrer de 2024.
Comparteix aquest post sobre Lluís Freixes a les xarxes socials