La publicació de PorcaLunya, la darrera obra de David Serramitjana, ha caigut com una càrrega de profunditat en l’ecosistema industrial i polític català.
La publicació de PorcaLunya, la darrera obra de David Serramitjana, ha caigut com una càrrega de profunditat en l’ecosistema industrial i polític català. El que aparentment es presenta com un thriller de novel·la negra, es revela de seguida com una radiografia forense d’un país que ha confós el creixement amb el parasitisme territorial.
El que aparentment es presenta com un thriller de novel·la negra, es revela de seguida com una radiografia forense d’un país que ha confós el creixement amb el parasitisme territorial.
La ficció que desmunta la propaganda
El desembre de 2025 que imagina Serramitjana —un país col·lapsat per una crisi sanitària porcina— no és una distopia llunyana, sinó una possibilitat tècnica. Mentre els gegants del sector ens inunden amb campanyes de greenwashing d’altíssim pressupost, la realitat dels registres oficials mostra una Catalunya hiper-explotada on la densitat ramadera amenaça els aqüífers i la biodiversitat.
Nodes de poder: De la granja al Parlament
L’interès de PorcaLunya rau en la seva capacitat per descriure la xarxa que ho impregna tot. No podem entendre l’expansió de grups com Noel o Monter sense analitzar la seva influència en les estructures de decisió política. Personatges com Salvador Vergés, portaveu al Parlament i amb un passat lligat al cor d’aquesta indústria, actuen com a corretges de transmissió que alineen l’agenda pública amb els interessos del lobby càrnic.
Filantropia o escut mediàtic?
L’article posa el focus en un fenomen que Serramitjana insinua en la seva trama: l’ús de la responsabilitat social corporativa com a escut de protecció. Entitats com la Fundació A. Bosch o la col·laboració de grans marques amb referents de l’economia social com La Fageda, generen una aura de «bondat sistèmica» que fa gairebé impossible qualsevol crítica o auditoria pública seriosa. És el que anomenem la «malversació del prestigi»: utilitzar causes nobles per blindar un model de producció intensiva que està destruint el territori a marxes forçades.
L’ICF i la bombolla del crèdit fàcil
Serramitjana pregunta qui en paga el preu. I la resposta es troba en els despatxos de l’Institut Català de Finances (ICF). Mentre el teixit productiu real, aquell que no té accés als cercles de poder, pateix per sobreviure, el sistema garanteix el flux de capital cap a les empreses que ja dominen el mercat. És un bucle tancat: subvencions per a la innovació en granges que facturen centenars de milions d’euros mentre la «porcinocràcia» es consolida com l’únic model permès.
PorcaLunya és, en definitiva, un mirall incòmode. David Serramitjana ens adverteix que quan el sistema es protegeix sacrificant la veritat, el col·lapse ja no és una opció, sinó una certesa cronometrada. En un país sostingut per interessos foscos, llegir aquest llibre ja no és un acte d’oci, sinó un exercici necessari de legítima defensa.
El Llibre
El sistema té un error de traçabilitat que ningú vol admetre. El 25 de novembre de 2025 es detecta un brot de Pesta Porcina Africana a Bellaterra [1] que no és només una crisi sanitària; és el detonant d’un col·lapse sistèmic. En qüestió d’hores, la UE segellava les fronteres i la «porcinocràcia» —la columna vertebral d’una Catalunya inflada per crèdits fàcils i privilegis opacs— començava a esquerdar-se sota el seu propi pes.
Mentre el relat oficial s’afanya a buscar un cap de turc i exigeix unitat patriòtica, la Blanca, infermera i activista, detecta una veritat molt més incòmoda entre les restes del desastre. No és un accident; és el resultat d’una xarxa de silencis institucionals, manipulacions genètiques i despatxos de luxe on el territori es ven al millor postor. Amb el país militaritzat i la tecnologia de reconeixement biomètric vigilant cada respiració, la Blanca es veurà atrapada en una espiral de sabotatges i filtracions. En aquesta cacera humana, els lobbies no busquen la cura, sinó el control total de l’evidència.
PorcaLunya no és només un thriller de novel·la negra contemporani; és una radiografia forense de les clavegueres d’un país on el poder i el parasitisme territorial van de la mà. Una història trepidant que ens recorda que, quan la por és la que governa, la veritat és el primer sacrifici que s’exigeix a la població.
Quan l’engranatge està podrit per dins… qui en paga realment el preu?
Fèlix Domènech de Larraz
Redactor freelance i cosmopolita
Editorial Cultura Vegana
www.culturavegana.com
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES
1— Serramitjana, D. (2025). PorcaLunya. Editorial Llibres del Delicte.
2— Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (2023-2024). Dades del sector porcí a Catalunya. Informes sobre densitat ramadera i cabana porcina. [Accés a dades obertes de la Generalitat].
3— Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Informe sobre l’estat de les masses d’aigua subterrània a Catalunya: Contaminació per nitrats.
4— Institut Català de Finances (ICF). Memòria anual d’activitat i adjudicació de crèdits al sector agroalimentari.
5— Friedrich, B. (2024). Carne: Cómo la próxima revolución agrícola transformará el alimento favorito de la humanidad y nuestro futuro. The Good Food Institute / Penguin Random House.
6— Sindicatura de Comptes de Catalunya. Informes de fiscalització sobre subvencions i ajuts públics al sector carni.
7— Anuari de la Indústria Porcina (2023). Rànquing de facturació i exportació: Grups Noel, Monter i Casademont.
Aquesta anàlisi ha estat auditada mitjançant la traçabilitat de dades d’ALMA AE creada i desenvolupada per Fundació FOC, creuant els registres oficials de l’ACA amb les concessions de llicències industrials a la Garrotxa. La Fundació FOC ja ha sol·licitat formalment a l’ICF la traçabilitat de les seves inversions per verificar si el capital públic sosté la ‘porcinocràcia’ que Serramitjana denuncia.
Comparteix Porcalunya amb els teus contactes