L’arrel del conflicte: Més enllà de l’asfalt.
L’actual debat sobre la variant a la Garrotxa s’ha convertit en un escenari de contradiccions on la defensa del territori sovint oblida l’origen del seu propi esgotament. Com bé assenyala David Serramitjana, col·laborador d’aquesta casa, criticar una infraestructura sense qüestionar el model econòmic que la imposa és, en el millor dels casos, un exercici de superficialitat i, en el pitjor, d’hipocresia sistèmica [1]. No es pot pretendre «Salvar Les Valls» mentre es manté intacta la maquinària que les tritura.
El problema de fons no és el traçat d’una carretera, sinó un model ramader intensiu que ha portat els nostres aqüífers al límit de la seva capacitat. Resulta paradoxal, quasi cínic, que determinades plataformes s’oposin a la variant sense afrontar que l’activitat ramadera —sovint promoguda per aquells que diuen defensar la terra— és la que genera el trànsit pesant que ara ens asfixia. No es pot pretendre mantenir el sistema i, simultàniament, evitar-ne les conseqüències logístiques [2].
La influència del lobby carni a les institucions no és una sospita; és una estructura de poder que situa peons en el Parlament per garantir que el negoci no s’aturi [3]. Mentre la política estigui al servei d’aquesta indústria, qualsevol debat sobre mobilitat serà només un pegat per desplaçar el problema de l’arrel. La coherència exigeix mirar cap a la @trilogiacarnia per entendre que la variant és només el símptoma d’una malaltia molt més profunda: l’explotació sistemàtica del medi per alimentar un model insostenible.
De Madrid a la Vall d’Hostòles: L’herència del compromís
La memòria és l’arma més perillosa contra la impunitat. Avui, davant l’ecocidi que sagna els recursos de la Vall d’en Bas, cal reivindicar accions de política directa que semblen oblidades. Recordem el viatge històric de l’alcalde de les Planes d’Hostòles a Madrid per confrontar el Delegado Nacional de Sindicatos l’any 1958 que era el conegut dirigent falangista José Solís Ruiz; una acció de diplomàcia guerrillera que avui hauria de servir de mirall per aturar el delicte ambiental que patim [4].
Mentre el territori sagna, personatges com Salvador Vergés, representant del lobby carni al Parlament, han convertit la defensa de la terra en un exercici de màrqueting i postveritat. Només cal observar el seu intent de mimetització amb el medi, arribant a l’extrem de fer-se retratar enterrat físicament en un camp per a una sessió fotogràfica de pretès impacte místic [11]. Aquesta posada en escena, que busca transmetre un arrelament sagrat amb la pagesia, contrasta violentament amb la realitat del seu suport a un model que esgota els mateixos recursos que ell diu venerar. És la imatge perfecta de la «nova» agricultura: una façana de romanticisme rural que amaga l’engranatge d’una indústria que parasita les nostres institucions [5].
La ferida de la Vall de Bas no és només paisatgística; és ètica. No podem oblidar les ombres que planen sobre la gestió de recursos, com el presumpte desviament d’un milió d’euros a la Cooperativa Verntallat, un cas que exemplifica com el lobby carni no només destrueix l’entorn, sinó que corromp les estructures agràries tradicionals [6].
Proposta d’Acció: «Fer la Clau»
Davant d’aquesta ofensiva, la queixa ja no és suficient. Cal passar a la defensa activa del territori mitjançant el que internacionalment es coneix com a monkeywrenching, però que aquí bategem com a «Fer la Clau», l’art de l’obstrucció ètica. No és violència contra les persones, és la immobilització de la maquinària de l’ecocidi. És la clau anglesa que s’encalla en l’engranatge del lobby; és fer inviable, tècnica i econòmicament, el negoci de la destrucció. Davant la inacció institucional i la supeditació política, sorgeix la necessitat de recuperar conceptes de resistència que el sistema ha intentat esborrar. El sabotatge ètic de les eines que executen la destrucció no és vandalisme; és autodefensa natural [5].
Des de Cultura Vegana, en col·laboració amb arxius documentals independents, obrim una bústia de resistència creativa:
- ¿Quines accions de «Fer la Clau» poden aturar el drenatge d’aigua a la Vall d’en Bas?
- ¿Com podem utilitzar la imaginació per bloquejar l’execució d’aquest monument a la indústria càrnia sense comprometre la integritat física de ningú, però fent inviable el seu sistema?
L’objectiu és que, d’aquí a unes setmanes, el lobby tremoli només de llegir que la ciutadania està disposada a Fer la Clau. La passivitat és, en última instància, una forma de col·laboració.
El deure moral de la dissidència
No podem oblidar que la legalitat no sempre és sinònim de justícia. Com va escriure Henry David Thoreau a La desobediència civil: «Si la injustícia és de tal naturalesa que requereix que siguis l’agent de la injustícia per a un altre, aleshores et dic: trenca la llei. Que la teva vida sigui un contrapès que aturi la màquina» [8].
Aquesta màquina assessina animals inflats d’antibiòtics, exprimeix l’aigua dels aqüífers i imposa cultius transgènics que emmalalteixen la població amb noves pandèmies, ictus i patologies cardiovasculars [9]. Però el crim més silenciós és l’esclavatge de les famílies més vulnerables, una nova capa social sense recursos que veu com els roben la dignitat en nom d’una ramaderia disfressada de «benestar». Obeir lleis que emparen aquest ecocidi no és virtut, és complicitat.
És hora de deixar de ser l’oli d’aquest sistema i començar a Fer la Clau.
Fèlix Jaume Domènech i Larraz
Redactor freelance i cosmopolita
Editorial Cultura Vegana
www.culturavegana.com
Fonts bibliogràfiques i referències:
[1] Serramitjana, D. (Llop). (2026). Reflexions sobre la variant i el model ramader.
[2] Cultura Vegana. (2026). Infraestructures i lobbies: L’ombra de la indústria càrnia a la Garrotxa.
[3] Arxiu de Justícia. (2025). Informe sobre l’impacte dels aqüífers i l’activitat intensiva al Prepirineu.
[4] Arxiu Històric. Actes sobre la missió de l’alcaldia de les Planes a Madrid davant el Sindicat.
[5] Abbey, E. (1975). The Monkey Wrench Gang. Ed. Resistència activa.
[6] Cultura Vegana. (2026). Salvador Vergés: L’anatomia de la hipocresia d’un lobby al Parlament.
[7] Informe Intern. (2025). Anàlisi de fluxos financers i el cas de la Cooperativa Verntallat.
[8] Thoreau, H. D. (1849). Civil Disobedience.
[9] World Health Organization (WHO). (2025). «Global antibiotic resistance surveillance report 2025». Radiografia de la resistència bacteriana: El nou informe de l’OMS. Impacte de la ramaderia intensiva en la salut pública i resistència antibiòtica. L’eficàcia dels antibiòtics s’esgota. L’OMS presenta l’anàlisi més exhaustiva fins a la data sobre la prevalença de la resistència antimicrobiana (AMR), rastrejant tendències des del 2016 en més de 100 països. Amb dades de 23 milions de pacients, l’informe detalla la pèrdua de control sobre patògens clau i proposa accions urgents per reforçar la vigilància sanitària. En un món interconnectat, la integritat de la salut pública depèn de la nostra capacitat per estandarditzar la resposta davant d’aquest «enemic silenciós».
[10] Escohotado, A. (2003). «Frente al miedo». Editorial Página Indómita, Fecha de publicación: 7 de diciembre de 2015. «Frente al miedo» es la cartografía definitiva del pensamiento de Antonio Escohotado. A través de una selección de ensayos, conferencias y textos inéditos (1967-actualidad), el autor rastrea la libertad como el único antídoto real frente a las servidumbres del ser humano. Dividida en cuatro bloques —el miedo a uno mismo, a los demás, al mundo y la audacia de pensar—, la obra documenta la evolución de un pensador que transita de la insumisión a la ecuanimidad. Como afirma el propio Escohotado, es un ejercicio de independencia innegociable donde la libertad madura como un sentimiento de goce puro.
[11] Planas, P. / Libertad Digital. (2022). Salvador Vergés, el diputado que se entierra en el campo.
Comparteix amb els teus amics i familiars