El vocabulari institucional contemporani empra sovint fórmules eufemístiques per legitimar la dominació animal sota l’aparença de cura tècnica [1].
La narrativa corporativa sol vincular el «benestar animal» a marcs com l’Organització Mundial de Sanitat Animal (fundada el 1924 com a OIE) i a les denominades «cinc llibertats», presentant-les erròniament com un catàleg de drets quan, en realitat, van ser concebudes com un protocol zootècnic per optimitzar la producció [1, 2].
La genealogia real d’aquest marc regulatori es remunta al Regne Unit de 1965 amb la publicació de l’Informe Brambell [2]. Aquell document va ser la resposta d’urgència d’un comitè parlamentari encapçalat per Francis William Rogers Brambell per contenir l’escàndol provocat per la investigació de l’autora Ruth Harrison, qui al seu llibre seminal Animal Machines (1964) havia tret a la llum l’amuntegament i la cosificació extrema de la ramaderia intensiva moderna [2, 3]. Enlloc d’interpel·lar la legitimitat ètica d’instrumentalitzar vides sentients, l’Estat va dissenyar paràmetres mínims de confort físic per garantir la viabilitat de la maquinària extractiva [2].
Aquesta visió reduccionista va ser anticipada dècades enrere per figures pioneres com Caroline Earle White [3]. Fundadora el 1883 de la primera societat antiviviseccionista als EEUU (AAVS) i de la Women’s PSPCA, White va denunciar amb claredat que qualsevol mesura que no qüestionés la propietat de l’animal acabava legitimant la crueltat [3]. De forma congruent, pensadors contemporanis com Gary L. Francione han desmuntat el benestarisme afirmant que aquestes anomenades «llibertats» només defineixen el grau d’eficiència amb què es manté l’estatus de propietat sobre éssers conscients [4]. Mentre les empreses i gremis veterinaris incorporen el benestarisme a les seves estratègies econòmiques per blanquejar cadenes de subministrament, la postura coherent no passa per construir gàbies més àmplies o morts menys angoixants, sinó per reconèixer que cap ésser viu capaç de sentir dolor no ha de ser sotmès a la condició de recurs [1, 4].
¿Qui és Ruth Harrison?
Ruth Harrison (1920–2000) va ser una investigadora, escriptora i activista britànica que va transformar de manera irreversible el debat públic entorn de la producció d’aliments d’origen animal [1]. Formada en una família quàquera i profundament compromesa amb la no-violència —va servir com a objectora de consciència en el Friends Relief Service durant la Segona Guerra Mundial—, Harrison va dirigir la seva atenció a principis dels anys seixanta cap a les transformacions industrials que s’estaven imposant en el camp britànic [1, 2].
El 1964 va publicar la seva obra seminal, Animal Machines: The New Factory Farming Industry, una investigació rigorosa i pionera que descrivia amb detall clínic l’amuntegament sistemàtic, l’ús preventiu d’antibiòtics i l’aïllament sensorial de milions de vedells en gàbies de carn blanca, truges en gàbies de gestació i gallines ponedores en bateries [2, 3]. Harrison va ser qui va encunyar i popularitzar el concepte de «factory farming» (ramaderia industrial o intensiva) [2], demostrant com l’animal havia deixat de ser considerat una criatura biològica per passar a tractar-se com un pur mecanisme de conversió de pinso en carn subjecte a les lleis de rendibilitat fabril [2, 4].
L’impacte de la seva publicació va desfermar una onada d’indignació cívica d’una magnitud sense precedents al Regne Unit [1, 2]. Davant la pressió social, el govern britànic es va veure obligat a constituir el Comitè Tècnic d’Investigació presidit pel professor F. W. Rogers Brambell, del qual va sorgir l’anomenat Informe Brambell (1965) [2, 5]. Aquest informe va ser el punt de partida zootècnic de les avui conegudes com les «cinc llibertats» del benestarisme animal institucional [2, 5]. Tot i que la resposta burocràtica dels estats va optar per regular la mida de les gàbies en comptes de qüestionar l’estatus de propietat dels animals, el treball de Ruth Harrison va marcar l’inici de la consciència crítica moderna sobre la violència industrial exercida sobre el món sintient [2, 4].
Felix Domenech i Larraz
Redactor Freelance
Fonts bibliogràfiques
1- culturavegana.com, «Las 5 libertades del bienestar animal: historia de un pacto con la explotación», Editorial Cultura Vegana, 2021. L’aprovació d’estàndards mínims de gestió zootècnica ha servit històricament per apaivagar la consciència pública sense alterar l’estatus jurídic de cosa que manté sotmesos milions d’animals a la indústria global.
2- parliament.uk, «Report of the Technical Committee to Enquire into the Welfare of Animals kept under Intensive Livestock Husbandry Systems», F. W. Rogers Brambell, Her Majesty’s Stationery Office (HMSO), 1965. El comitè reconeix la necessitat d’oferir als animals l’oportunitat d’estirar les potes, aixecar-se, tombar-se i moure les extremitats en resposta a les condicions claustrofòbiques descrites a les granges britàniques.
3- womensanimalcenter.org, «The Legacy of Caroline Earle White: Pioneer in Animal Advocacy and Humane Shelters», Diane L. Beers, 2006. Caroline Earle White va entendre des del segle XIX que la reforma superficial dels mètodes de tracció o de custòdia no era suficient si no s’establia una barrera ètica infranquejable davant de la instrumentalització dels cossos no humans.
4- animal-rights-library.com, «Animals, Property, and the Law», Gary L. Francione, Temple University Press, 1995. El marc del benestar animal assumeix d’entrada que els animals són propietat i, per tant, pondera sempre el sofriment de la criatura contra l’interès econòmic del propietari, garantint que aquest últim surti invariablement victoriós.
5- amazon.com, «Animal Machines», Ruth Harrison, Editorial Franco Angeli, Fecha de publicación: 24 de junio de 2026. El llibre que va trencar el silenci sobre la ramaderia industrial. Publicat originalment el 1964, aquest llibre va sacsejar les consciències occidentals en revelar per primer cop la realitat oculta de les granges industrials. Amb un rigor documental exhaustiu, Harrison va exposar el confinament extrem, la desnaturalització dels cicles biològics i la cosificació d’éssers sintients transformats en peces d’engranatge mercantil. El seu impacte va obligar a crear el Comitè Brambell, establint les bases de la legislació moderna sobre benestarisme i canviant per sempre el debat ètic sobre la nostra relació amb els altres animals. Una lectura imprescindible per comprendre les arrels de la dominació industrial contemporània i la necessitat d’una ètica arrelada al respecte per la vida.