La revolució ètica de la convivència real de Teya Brooks Pribac i les seves ovelles.
Hi ha llibres que s’escriuen en un escriptori i llibres que s’escriuen al fang, entre balits i matinades de gelada. «Cartas a mis ovejas» (Letters to My Sheep) pertany, sens dubte, als segons. No estem davant d’un tractat acadèmic fred, encara que la seva autora, Teya Brooks Pribac, sigui una de les investigadores més lúcides a l’àmbit del dol animal. Estem davant d’una correspondència íntima, un pont estès entre una humana i quatre éssers rescatats que la societat sol reduir a simples unitats de producció.
Teya Brooks Pribac, doctora per la Universitat de Sydney i resident a les Muntanyes Blaves d’Austràlia, no escriu sobre les ovelles; escriu amb elles. La seva obra és el resultat de vint anys de veganisme i una premissa que hauria de ser l’eix de la nostra era: viure amb els animals, no per sobre d’ells.
El prat com a aula de filosofia
Cada matí, Pribac obre la porta del prat perquè les companyes explorin el terreny. Aquest gest, que per a molts seria una rutina mecànica, és per a ella un acte de reconeixement de la subjectivitat. A través d’un estil epistolar —cartes dirigides directament a les ovelles—, l’autora desmantella l’estereotip de l’ovella com a ésser passiu i homogeni.
Acompanyades de fotografies en blanc i negre i petits centelleigs d’humor on les ovelles semblen «conversar», aquestes cartes ens revelen individus amb nom propi, amb amistats preferents, amb pors singulars i amb una capacitat de sorpresa que la indústria ens ha impedit veure. Pribac utilitza la seva formació en etologia no per disseccionar-les, sinó per validar el món intern.
El dol: el llenguatge que uneix les espècies
Si alguna cosa defineix la feina de Pribac és la seva capacitat per abordar el dolor. A «Cartes a les meves ovelles«, el dol no és un concepte abstracte. L’autora documenta amb una honestedat punyent com les ovelles processen la pèrdua d’un amic —ja sigui un altre de la seva espècie o un gos company— i com ella mateixa transita la mort dels qui habiten casa seva.
Reivindicar que una ovella sent l’absència d’un ésser estimat és, avui dia, un acte polític. És trencar el mur que separa la nostra espiritualitat de la seva. Aquesta perspectiva ja la va explorar a la seva obra prèvia, Enter the Animal, però aquí es torna carn i experiència viscuda. Per a Pribac, el veganisme no va ser una renúncia, sinó l’acte més alliberador de la seva vida: l’alineació definitiva entre el cor i les accions.
Un llegat que transcendeix el paper
El reconeixement d’aquesta obra ha estat unànime, i ha obtingut el Premi Nautilus 2024. Però més enllà dels guardons, el que fa necessari aquest llibre és el seu destí: tots els beneficis es dediquen a la defensa dels animals, tancant així un cercle de coherència absoluta.
A més de la seva tasca com a escriptora i artista, Pribac segueix teixint comunitat a través de Plant Inspired, un projecte d’educació culinària vegetal que demostra que l’ètica també se celebra a taula.
Gràcies a Diversa Ediciones i la traducció d’Igor Sanz, el públic hispanoparlant podrà accedir a aquesta obra inclassificable. «Cartes a les meves ovelles» no és només un assaig; és una invitació a seure al prat, callar el soroll humà i, per fi, aprendre a observar.
Fèlix de Larraz
Redactor freelance
Editorial Cultura Vegana
www.culturavegana.com
Fonts bibliogràfiques
1— amazon.es, «Cartas a mis ovejas», Teya Brooks Pribac, Editorial Diversa Edicions, 21 de gener de 2026. Cartes a les meves ovelles és una obra íntima i àgil, escrita en forma de cartes, que recorre la vida quotidiana d’una dona que conviu amb les dones que conviu amb les dones. A partir d´aquesta relació directa i perllongada, l´autora entrellaça l´experiència viscuda amb el coneixement acadèmic per oferir una mirada poc habitual sobre la subjectivitat de les ovelles i, per extensió, sobre les relacions socials i emocionals dels animals no humans. Amb un to accessible i proper, el llibre construeix un diàleg honest on s’aborden qüestions com les emocions, la cognició, l’espiritualitat, la cultura i els prejudicis que històricament han condicionat la nostra manera de percebre altres espècies. Aquestes pàgines conviden a qüestionar expressions i creences arrelades —com la idea de l’ovella com a símbol de docilitat o manca d’intel·ligència— i descobrir individus complexos, sensibles i profundament relacionals, capaços d’ampliar la nostra comprensió dels vincles entre humans i altres animals.
El Llibre
Editorial Diversa Edicions
Data de publicació: 21 de gener de 2026
Edició: Núm. 1
Idioma: Castellà
Longitud d’impressió: 146 pàgines
ALTRES LECTURES RECOMANADES
«La Zarigüeya de Schrödinger», Susana Monsó, Introducción. Publicación: 14 diciembre, 2021. En noviembre de 2009, la revista National Geographic publicó una foto que cautivaría a lectores y científicos por igual. En ella se veía a Dorothy, una chimpancé de cuarenta y tantos años, yaciendo en una carretilla que arrastraban dos humanos. Al fondo, un grupo de dieciséis chimpancés se apelotonaba tras una verja, todos y cada uno de ellos mirando fijamente a su compañera. La razón por la que esta foto fascinó a tantos fue que Dorothy estaba muerta, y el resto de sus congéneres, con los que había convivido sus últimos ocho años en el Centro de Rescate de Chimpancés Sanaga-Yong, en Camerún, parecía haberse congregado para despedirse de ella.
Comparteix aquest post amb els amics