La verola ovina i caprina ha desencadenat a Grècia un dels episodis sanitaris més greus per al sector lacti mediterrani en dècades.
Segons dades recents, més de 417.000 animals han estat sacrificats després de confirmar-se 1.702 casos al territori grec [1]. Les normes de la Unió Europea exigeixen eliminar tot el ramat quan es detecta un sol positiu, un protocol que accelera les pèrdues i evidencia la vulnerabilitat dels sistemes ramaders intensius.
El resultat és un terratremol a la indústria de la feta, un producte considerat “or blanc” a Grècia i que genera prop de 914 milions de dòlars anuals en exportacions [1]. El 80% de la llet d’ovella i cabra del país es destina a aquest formatge, protegit sota denominació d’origen (PDO), cosa que concentra la producció en unes poques regions i limita qualsevol capacitat de diversificació.
PDO: protecció o trampa?
Segons la veterinària Crystal Heath, la normativa PDO actua com una arma de doble tall: protegeix els productors locals de la competència exterior, però també confina tota la categoria a una zona geogràfica única i ecològicament fràgil [2]. Això vol dir que qualsevol brot sanitari, sequera o onada de calor —fenòmens cada cop més freqüents amb l’escalfament global— pot paralitzar tota la cadena productiva.
Els models climàtics preveuen que les temperatures a Grècia augmentaran entre 1,2 °C i 1,6 °C abans de mitjan segle [2], fet que redueix la disponibilitat de pastures, incrementa l’estrès tèrmic dels animals i afecta directament la producció de llet. El sistema és tan rígid que una crisi puntual pot convertir-se en una escassetat mundial de feta el 2026.
Repercussions globals i substituts de la feta
Els mercats internacionals —especialment els EEUU, que importa la major part de la seva feta de Grècia, Turquia i España— ja preveuen tensions, pujades de preu i restriccions de subministrament [1].
Davant d’això, els importadors busquen alternatives:
- Formatges balcànics o mediterranis similars,
- fetes no-PDO,
- i, cada cop més, equivalents vegetals desenvolupats mitjançant fermentació de precisió o enginyeria de proteïnes [3].
Segons Crystal Heath, aquesta crisi reforça la tendència global cap a productes lactis sense animals, més resilients als riscos sanitaris i climàtics.
Impacte i paral·lels a Catalunya i la Garrotxa
La Garrotxa i altres comarques de Catalunya no són grans productores de feta, però comparteixen vulnerabilitats estructurals amb el model grec: densitat ramadera elevada, dependència d’animals altament especialitzats i una pressió ambiental creixent.
1. Vulnerabilitat sanitària comparable
Catalunya coneix bé els riscos de les malalties en petits remugants. En els últims anys, el Departament d’Acció Climàtica ha hagut d’intensificar la vigilància davant:
- la lengua blava,
- els brots de paràsits emergents,
- i l’amenaça constant de malalties transfrontereres que afecten ovelles i cabres [4].
A la Garrotxa, on conviuen explotacions de cabrum i oví amb zones de carn intensiva porcina, la mobilitat d’animals i personal crea un ecosistema on un brot víric podria dispersar-se ràpidament, igual que ha passat a Grècia.
2. Dependència dels productes lactis en un context climàtic advers
El Pirineu i el Prepirineu estan patint:
- menys precipitacions,
- pastures més pobres,
- i més dies d’estrès tèrmic per al bestiar [5].
Tot això afecta la producció de llet i el model tradicional de ramaderia extensiva, ja molt pressionat per la puixança de la ramaderia intensiva porcina i l’abandonament rural.
3. Una fragilitat que recorda la feta
Igual que passa a Grècia, la concentració productiva i la falta d’alternatives locals fa que un brot sanitari pugui trencar de cop tota una cadena econòmica. Moltes formatgeries artesanes de la Garrotxa depenen de ramats petits i vulnerables. Una crisi com la grega és un avís clar: els sistemes basats en animals són inherentment fràgils davant les malalties i la crisi climàtica.
Crisi global, lliçó local
La situació a Grècia revela un problema que afecta tot Europa: quan un sistema alimentari depèn d’una espècie concreta, en una regió concreta i sota condicions climàtiques canviants, qualsevol malaltia pot tombar-lo.
Catalunya, inclosa la Garrotxa, pot evitar repetir aquest escenari promovent:
- productes vegetals locals,
- reducció de dependència dels làctics,
- suport a models agrícoles regeneratius,
- i alternatives proteiques que no depenguin d’animals vulnerables.
La crisi de la feta no és només un problema grec: és un nou avís global sobre la fragilitat dels sistemes alimentaris basats en animals en plena emergència climàtica.
Editorial Cultura Vegana
www.culturavegana.com
FUENTES BIBLIOGRÁFICAS
[1] bbc.com, «Sheep and Goat Pox Outbreak Leads to Massive Culling in Greece», 2025. Kostas Koukoumakas, BBC News, 1 de diciembre de 2025.Centenars de milers d’ovelles i cabres són sacrificades a Grècia a causa del brot d’una malaltia infecciosa. Això podria afectar la producció i les exportacions del famós formatge feta del país. Anastasia Siourtou passeja per la seva granja abandonada als afores de Karditsa, una ciutat de la regió de Tesalia, al centre de Grècia.
[2] eur-lex.europa.eu, «Publication of the communication of an approved standard amendment to a product specification of a geographical indication in accordance with Article 5(4) of Commission Delegated Regulation» (EU) 2025/27 [PDF]
[3] foodinstitute.com, «Sheep, Goat Pox Outbreak in Greece Signals a Global Feta Shortage Is Nigh», Anna Kinder | 11 de diciembre de 2025, FI Analysis. Un brot de verola ovina i cabra a Grècia s’ha convertit en una de les amenaces més importants per a la cadena de subministrament de feta en dècades, i el seu impacte aniria molt més enllà de l’Egeu. A mitjans de novembre, s’havien sacrificat més de 417.000 animals (o aproximadament el 5% del ramat nacional) després que es confirmessin 1.702 casos dins del país, segons informa BBC News, i segons les normes de la UE, els agricultors han de sacrificar tot un ramat un cop s’ha detectat un sol cas positiu.
[4] agricultura.gencat.cat, «Programes sanitaris dels petits remugants», Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya, Consultat el 17 de desembre de 2025.
[5] meteo.cat, «Les projeccions de canvi climàtic», Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Data d’actualització: 18.11.2024. Les projeccions climàtiques són simulacions del clima de la Terra per a les dècades futures (normalment fins al 2100) i es basen en suposats “escenaris” de concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle, aerosols i altres components atmosfèrics que afecten l’equilibri radiatiu del planeta. Les projeccions climàtiques són importants per tal d’avaluar els efectes del canvi climàtic i els riscos i oportunitats que en resulten. Així, ajuden a desenvolupar i planificar mesures d’adaptació per a diferents sectors o regions.
[6] ccma.cat, «El comerç il·legal de carn de caça no s’atura», Albert Requena López, Catalunya al dia, 29 de noviembre de 2021. Decomisan cerca de 600 animales de caza mayor, sobre todo jabalíes, y vuelven a clausurar el antiguo matadero «Elaborados Sant Joan» de Sant Joan les Fonts, en la Garrotxa.
[7] ccma.cat, «Pesta porcina africana, la malaltia que podria destruir el sector a Catalunya», Estela Busoms, Catalunya Migdia, 22 de marzo de 2021
[8] eldiario.es, «Disparar a animales criados en granjas: el negocio de la caza en España», Laura L. Ruiz, El caballo de Nietzsche, 15 de mayo de 2020. La Plataforma NAC desmonta el supuesto bien medioambiental que dicen hacer los cazadores sobre el control la población de ciertas especies: la gran mayoría de los animales cazados proviene de granjas cinegéticas.
LECTURES RELACIONADES A CULTURA VEGANA
1— culturavegana.com, «El mercado negro de la carne de jabalí en la Garrotxa», Editorial Cultura Vegana, Publicación: 13 diciembre, 2021. Els Agents Rurals de Catalunya intercepten un altre camió frigorífic a la Garrotxa. Aquesta vegada, amb 344 canals de porc senglar destinats a la venda irregular.
Comparteix aquest post de formatge a les xarxes socials