L'Índia autoritza el miceli Rhiza: biotecnologia fúngica i els híbrids carnis

Per Felix Domenech de Larraz · 29 d’octubre de 2026

La Food Safety and Standards Authority of India (FSSAI) ha emès una carta d’aprovació a BMC Ingredients per a Rhiza, biomassa de miceli de Neurospora crassa.
S’afegeix a les autoritzacions dels EEUU, el Canadà i Singapur. La venda a l’Índia s’espera pel segon trimestre de 2027.
El mateix ingredient també s’ofereix per fabricar productes híbrids amb carn.

El país més poblat del planeta obre el seu marc regulatori a la proteïna micelial sencera. Pot semblar una fita corporativa, però toca el cor del paradigma antropocèntric: la idea que la proteïna d’alt valor només pot sortir d’un cos sentent.

Una autorització que va més enllà d’una empresa

Rhiza és una biomassa obtinguda per fermentació de Neurospora crassa, un fong amb una llarga tradició alimentària a Indonèsia, on és la base de l’oncom. L’empresa la defineix com a no transgènica i apta per a persones veganes. A l’Índia, un ingredient nou necessita aprovació prèvia per fabricar-se o importar-se, de manera que la carta de la FSSAI és condició necessària perquè hi arribi al mercat.

El fals dilema que el miceli desmunta

Durant dècades, el discurs dominant ha presentat dues opcions: la proteïna obtinguda de l’explotació reproductiva de milions d’animals, amb el seu cost en terra, aigua i patiment, o la dependència d’aïllats ultraprocessats. El miceli trenca aquest marc. És un aliment de biomassa que es cultiva a partir de sucres simples, sense intermediació animal. No és una excentricitat de laboratori: el regne fúngic és l’arquitectura invisible de la vida terrestre, com explicàvem a Fantastic Fungi i a El mundo bajo nuestros pies.

La lletra petita: quan el fong serveix per estirar la carn

BMC ofereix Rhiza també per a productes híbrids, i als EEUU ja és present en línies que barregen miceli i carn de pollastre, com «Chicken Plus» de Perdue Farms. Mesclar miceli amb múscul d’un individu sentent no és transició ecològica: és optimització econòmica de l’explotació. No és un patró nou. Les indústries que han viscut de l’explotació animal adopten el llenguatge de la transició sense abandonar el seu model.

Com distingir una transició d’un maquillatge

Cerca «100% vegetal» o «sense ingredients d’origen animal», no «amb miceli».
Desconfia de termes com «híbrid», «blended» o «amb proteïna fúngica» si no s’especifica la resta de la composició.
Pregunta qui el fabrica i amb quin model de negoci.

El que de debò canvia

La veritable revolució alimentària no consisteix a maquillar cadàvers als supermercats, sinó a entendre que la fermentació demostra el que l’antiespecisme sosté des de fa dècades: matar animals no respon a cap necessitat biològica ineludible, sinó a una inèrcia cultural i industrial. L’Índia té ara una oportunitat enorme. Que la prengui, o la desvirtuï, depèn de qui controli la cadena.